I sobretot SOMRIU..

Entre els llençols, desendreçats i embolicats, em dedico a escriure aquestes paraules. Fa una nit clara i tranquil·la amb el suau murmur del brancatge empés pel vent. Escolte Atzembla, i entre bàtecs continus i insistents, m'adone que són moltes les experiències viscudes i moltes aquelles que romandran en el record continu.

Aquest matí m'he despertat embolicat entre pensaments cartesians, la il·lusió d'un dinar, l'alegria i la llum que brilla als meus ulls, als teus, als nostres, als vostres. De vegades entre en dubte i la certesa, pense que tot aquest món s'enderroca en un procés de contínua evolució, o present o potser ho ignore. És llavors just en eixe instant quan m'adone que puc estas ben content d'agrair a tots aquells qui em valoren el seu suport, la seua comprensió, la seua simpatia i en definitiva, que són el motiu pel qual somriure.

És cert tal vegada no ho demostre, potser per prevenció potser per ignorància. EL ben cert és que sigui com sigui, passi el que passi; els grans moments no s'escriuen a la sorra sinó amb foc al cor d'on mai ningú els pugi esborrar. M'he proposat, que valorar als altres és una forma de valorar-me a mi mateix i que sempre davant del mal temps bona cara. Perquè de moltes vegades la vida ens planteja obstacles i dificultats, per això sobretot somriu il·lumina't a tu i il·lumina als qui t'estimen, somriu encara que estiguis trist, perquè quan ho fas demostres que ets més fort que els teus problemes. I que si somrius quan estàs trist no és fingir sinó demostrar que per damunt de tot ets més fort. Tin el valor de somriure i davant de tot amb força dir estic bé, em sent bé i no oblidis mai de dir a aquelles persones que valores que són una peça clau en la teua vida.

Recorda la millor manera de vèncer les dificultats és atacant-les amb un magnífic somriure.

:))