Les coses sols ocorren una vegada

Avui m'he adonat, que cada fet del qual es compon la meua vida és irreparable, i que cada instant, queda atrapat en l'empremta del passat, pot semblar com si fos un tancar i obrir d'ulls. És bonic recordar, que hi han moments bonics, especials, i fins i tot insubstituïbles, i que sempre seran guardats a la meua memòria, per sempre malgrat que el temps passi, no obstant de vegades hi han records que preferiria oblidar, deixar passar, o tal vegada no pensar en aquestos, és com si quan els recordarà sentira la sensació de tindre dues urpes esgarrapant-me el cor, amb una intensitat feroç, salvatge amb un dolor esgarrifós.

De vegades fins i tot he pensat que, la vida quasi és pot concentrar en un instant, en un moment que mai podràs oblidar. Llavors t'adones que cada moment és especial, i que s'ha d'aprofitar al màxim, i extrau-re la màgia i la essència d'aquest. Els moments són tan sols vages essències, que acaben pertanyent a la nostra memòria als records, i a les vivències, és a dir, a tot allò transcorregut, a allò que s'emmagatzema al pensament, però sempre amb algun motiu, ja siga perquè t'ha causat felicitat, com tristesa.

Ahir em vaig asseure a la vora del mar, a sobre d'unes roques, llavors vaig intentar captar el moment el instant, em vaig adonar que res dura per sempre, i que de vegades les coses canvien, per això és important que cada minut, segon, instant, i tancar i obrir d'ulls, siguen viscuts amb intensitat, amb força.

Tal vegada el que puc dir, és que els moments són únics, no hi han moments idèntic a altres, sinó simplement moments semblants, però alhora amb les seues diferències, i d'ací que en siguen distints. Els records són com una manera de poder sentir aquella sensació passada, ara convertida en una cosa immaterial, la memòria, que perdura en el temps. Tanmateix alguns em preguntaran , i llavors com veuen els record les persones que han perdut la memòria?. Jo li contestaria que aalò que forma part de la ment pot oblidar-se, no se sap com, però tal vegada és com si s'esvaís lentament provocant l'agonia que pateix qui la perd.

Però, hi ha una cosa que no pot canviar per molt que la memòria es perda, allò escrit. Allò escrit, perdura per sempre, es pot renovar, reconstruir, però mai perd la seua essència bàsica, és com si fos una memòria eterna. Aquest últim paràgraf tal vegada es pot resumir amb una sola frase.

“Allò escrit perdurà per sempre, mentre que allò de la ment pot esvair-se, perdre's per sempre, com si caigués a les xarxes de l'oblit”

Crit a la vida

Gràcies a tot allò que m'aportes i em transmets de debò gràcies.

Avui m'he despertat, i he descobert que per fi sóc jo mateix , durant els últims mesos he estat estat sofrint les terribles i obscures garres, del que ha sigut per a mi un vertader malson. Sé que per a qualsevol al que se li ocòrrega llegir açò li semblarà una estupidesa.

Fins i tot potser que em diga, i llavors com has seguit estimant la vida malgrat tot el que ha trancorregut en aquest temps. Jo li respondria que viure, no és un luxe sinó un sentiment, una il·lusió, un motiu per a lluitar, i en definitiva un motiu per estimar. Estimat bloc, t'ho conte a tu que potser no em comprens, i fins i tot et resulten estranyes aquestes paraules, però res és impossible si u no vol que ho sigui.

Tot forma part d'una mateixa realitat, jo, els meus amics, el meu entorn, i fins i tot aquest escrit que escric mentre em trobe assegut esperant que em serveixin un café, i aquest fragment de paper groc pel pas del temps que duc a la meua butxaca i que em serveix per dedicar-me a tu vida, a tu i a tot allò que m'aportes de bo, als moments inoblidables que em fas passar, als records que encara que no formen res més que una vaga essència són claus per poder admirar-te i estimar-te, per això vull dir-te que t'estime i que moltes gràcies per tot, no t'ho puc agrair perquè qualsevol paraula és poca per poder-ho expressar. 

Finalment m'agradaria dir que , la vida no s'acaba fins que s'acaba de viure que res està perdut, quan ho creus perdut i que per damunt de tot quan l'estima és sincera res pot interposar-s'hi. Tot és simple i és pot resumir tal vegada amb una paraula, que només és pot expressar en català.

T'estime