Gràcies
a tot allò que m'aportes i em transmets de debò gràcies.
Avui
m'he despertat, i he descobert que per fi sóc jo mateix , durant els
últims mesos he estat estat sofrint les terribles i obscures garres,
del que ha sigut per a mi un vertader malson. Sé que per a qualsevol
al que se li ocòrrega llegir açò li semblarà una estupidesa.
Fins
i tot potser que em diga, i llavors com has seguit estimant la vida
malgrat tot el que ha trancorregut en aquest temps. Jo li respondria
que viure, no és un luxe sinó un sentiment, una il·lusió, un
motiu per a lluitar, i en definitiva un motiu per estimar. Estimat
bloc, t'ho conte a tu que potser no em comprens, i fins i tot et
resulten estranyes aquestes paraules, però res és impossible
si u no vol que ho sigui.
Tot
forma part d'una mateixa realitat, jo, els meus amics, el meu entorn,
i fins i tot aquest escrit que escric mentre em trobe assegut
esperant que em serveixin un café, i aquest fragment de paper groc
pel pas del temps que duc a la meua butxaca i que em serveix per
dedicar-me a tu vida, a tu i a tot allò que m'aportes de bo, als
moments inoblidables que em fas passar, als records que encara que no
formen res més que una vaga essència són claus per poder
admirar-te i estimar-te, per això vull dir-te que t'estime i que
moltes gràcies per tot, no t'ho puc agrair perquè qualsevol paraula
és poca per poder-ho expressar.
Finalment
m'agradaria dir que , la vida no s'acaba fins que s'acaba de viure
que res està perdut, quan ho creus perdut i que per damunt de tot
quan l'estima és sincera res pot interposar-s'hi. Tot és simple i
és pot resumir tal vegada amb una paraula, que només és pot
expressar en català.
T'estime
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada